La primera paraula que em ve al cap al parlar de tu, Marisa, és valentia. Valentia quan vas deixar la teva terra, quan vas escollir una professió per ajudar als altres, quan vas formar una família forta i, sobretot, com vas afrontar la teva malaltia: positiva, lluitadora, brillant! et vèiem corrent, remant, rient… contra tot pronòstic, perquè no et rendies.
Però a més de valenta, també es pot parlar de tu com una gran dona, elegant, intel·ligent, riallera i sensual però, sobretot, generosa.
Marisa, siguis on siguis, segur que ocuparàs un lloc privilegiat. L’estel més brillant o el lloc més proper a Déu, per fer honra al que has sigut a la Terra.
Guarda’ns un raconet, algun dia ens retrobarem.
Descansa en Pau Marisa
Núria Martí, vogadora del lúdic
La Marisa era una dona especial, forta i dolça a la vegada, sempre disposada a tot, activa, amable amb tothom i sempre disposada a donar un cop de mà a qualsevol que ho necessités, intel·ligent, llesta, emprenedora i engrescadora, i amant de la gresca, s’apuntava a un bombardeig. Tenia moltíssimes qualitats però penso que les més destacables són el coratge i la fortalesa, el positivisme amb el qual va afrontar aquesta terrible enfermetat que se’ns l’ha emportat, sempre animada, amb ganes de fer coses, de viure! Diria que ha estat un exemple d’integritat i valentia per totes les persones que hem tingut la sort de conèixer-la.
Gràcies Marisa per la teva lliçó, descansa i rep una abraçada de tots els qui t’estimem.
Gemma Sunyol, vogadora del lúdic
Va per tu Marisa allà on siguis.
Petonets
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la seva gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui estima els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la Mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
Àngels Sansa, vogadora del lúdic
Divendres 1 de març a les 20:00 hi haurà una cerimònia de record a la parròquia de Sant Josep de Badalona.
Des de la secció de rem del C.N.Bétulo lamentem profundament la seva pèrdua. La tindrem al nostre record, aquest proper cap de setmana al descens d’Orio al País Basc lluint un crespó negre i durant tota la temporada, enguany els 10 anys de rem a Badalona. La trobarem a faltar, a la barca, i a la terrassa del club, parlant amb uns i altres.
Descansa en Pau Marisa, allà on siguis, ben segur, però que serà vora el mar.
Secció de Rem C.N.Bétulo
